Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > L'estratègia integral per a ...
 
Divendres, 14 de juliol de 2017

L'estratègia integral per a l'abordatge del sensellarisme presenta els primers treballs del model català de "La llar, primer (Housing First)"

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya preveu assignar els habitatges del parc públic de lloguer social necessaris pel desenvolupament de les polítiques de “La llar, primer” (Housing First).


El Govern impulsa l'Estratègia Integral per a l'Abordatge del Sensellarisme a Catalunya per crear un marc d'actuació comú a tot el país, conjuntament amb la ciutat de Barcelona, l’AMB i les diputacions de Barcelona i Girona, que defineixi una metodologia innovadora i transversal per atendre el col·lectiu de persones sense sostre. L’estratègia s’elabora a partir del projecte pilot en què participen les ciutats del país on més incidència té el fenomen: Barcelona, Terrassa, Badalona, El Prat de Llobregat, Reus, Sabadell, Tarragona, Lleida i Girona.

L’Estratègia compta amb la destacada participació de les entitats amb més experiència en l’abordatge del sensellarisme com són Caritas, Assís, Fundació Habitat 3, ABD i la Federació de Drogodependències en representació de la Taula del Tercer Sector; la Fundació Arrels, Suara i Vincle, en representació d’ECAS, Sant Joan de Déu i el Grup Atra de la Comissió permanent de la Xarxa de Persones sense llar, així com la Plataforma pel dret a l’habitatge digne.

Els treballs ja han avaluat els enfocaments i polítiques actuals amb què compten els municipis, i estableix una aproximació als recursos, equipaments i serveis que s'han d'activar a cada territori. S'ha presentat la primera proposta de línies estratègiques d'aquest pla, els resultats de la prova pilot i el calendari d'actuacions fins a finals d'any. En aquest sentit es preveu l’inici de l’execució durant el 2018, amb la incorporació de noves metodologies d’intervenció, models i indicadors.

Si bé tradicionalment el sensellarisme és un fenomen que afecta principalment a Barcelona per l’efecte capitalitat, l’estratègia s’erigeix com a integral i conjunta, amb el Govern de Catalunya com a referència transversal i interadministrativa i amb participació de les entitats socials de referència. Atesa la complexitat social del fenomen i dels perfils a abordar és necessari innovar en estratègies compartides per a tots els actors. Així, la implicació és interdepartamental: s'hi treballa des de Treball, Afers Socials i Famílies, des de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, des de Salut, des d'Interior i des de Justícia. 

'La Llar, primer'

En el 'La Llar, primer' (del Housing first anglès) se situa l’habitatge com a primera fase del procés. Es tracta d’un model de servei a les persones sense llar que prioritza l’accés a un habitatge permanent, assequible, digne i adequat a les seves circumstàncies com a punt de partida del procés d’inserció social, oferint el suport necessari perquè puguin mantenir-lo de forma permanent. Aquest model s’ha mostrat especialment adient per a perfils d’usuaris que fa temps que viuen al carrer i que pateixen malaltia mental i/o addiccions.

En aquest model, els serveis de suport i l’habitatge són totalment independents, de manera que les persones ateses poden decidir si accepten o no un tractament psiquiàtric o abstenir-se del consum de drogues i alcohol sense que aquesta decisió faci perillar l’accés a un habitatge. Aquesta és precisament la gran diferència amb els models tradicionals en què l’accés a l’habitatge és el resultat final del pas per una sèrie d’estats intermedis i successius (deshabituació, habitatge compartit...), que sovint dificulten el procés de millora de les persones en posar l’objectiu massa lluny de les seves possibilitats reals de recuperació.