Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Biopolítica
 

Biopolítica

Biopolítica
La biopolítica al·ludeix a com la política domina la vida, i aborda les diferents formes de control sobre la vida dels éssers humans (regulacions, sistemes disciplinaris, aplicació de polítiques concretes, etc.).

Els professionals de l’àmbit social poden exercir o experimentar aquest control en dos sentits: com a subjectes de poder sobre els ciutadans en l’exercici de l’atenció i la intervenció social, i com a objectes de poder en estar dins una estructura organitzativa, amb contextos on la política i les normatives, entre d’altres, són presents. Tot i que també pot reivindicar-se una noció de biopolítica més positiva, com a resistència al poder per a conquerir més autodeterminació; i com a domini de la vida d’un mateix més que sobre la vida dels altres.

Aquest dossier presenta documents i recursos diversos que permeten aprofundir en aquest tema.

Totes les publicacions que s’hi recomanen estan disponibles per a consulta i préstec als centres DIXIT.


Data de publicació: 25 de setembre de 2018

Elaborat per: DIXIT Girona Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall


Monografies

La administración de la vida: estudios biopolíticos. Javier Ugarte Pérez, (comp.). Barcelona: Anthropos, 2005. 191 p. (Pensamiento crítico/pensamiento utópico; 148).
Conjunt de textos que, des de diferents acostaments, analitzen la biopolítica que surgeix a partir dels assajos de Michel Foucault. Els articles reflexionen sobre com el poder, al món occidental, es basa en el govern d’un població de la qual s’extreuen els majors beneficis, polítics i econòmics, i de com fer que els individus acceptin els avantatges de l’exercici d’aquesta forma de poder.

Canimas Brugué, Joan. “La ética aplicada como resistencia política”. A: El trasfondo biopolítico de la bioética. Girona: Documenta Universitaria, 2013, p. 147-157. (Opuscles; 2)
En els anys setanta del segle passat, l’ètica aplicada va néixer adscrita a la pràctica sanitària i avui s’estén a molts altres àmbits, entre ells i amb importància creixent, el de la intervenció social. La secularització del pensament, el desenvolupament tecno-científic i l’eclosió de l’alteritat poden explicar la seva aparició i auge, però no són suficients. A aquesta tríada cal afegir-li un quart factor: que l’ètica aplicada ha esdevingut una pràctica reflexiva i de resistència de la dignitat i la llibertat.

Esposito, Roberto. Bíos: biopolítica y filosofía. Buenos Aires: Amorrortu, 2011. 312 p. (Mutaciones)
L’autor defensa la importància de la biopolítica per interpretar els grans esdeveniments del món, sobretot després del nazisme. Així doncs, penetra a l’interior de la semàntica nazi per invertir un a un els principis tanatopolítics i començar a perfilar una biopolítica afirmativa, una política no sobre la vida sinó de la vida.

Foucault, Michel. “Derecho de muerte y poder sobre la vida”. A: Historia de la sexualidad. Madrid: Siglo XXI, 2005. 3 vols.
En aquest capítol del volum I de la Historia de la sexualidad, Foucault desenvolupa per primera vegada el terme ‘biopolítica’.

Foucault, Michel. Obras esenciales. Barcelona: Paidós, 2010. 1095 p.
Compendi de la filosofia d’aquest pensador que reuneix en un únic volum les tres obres següents: Entre filosofia i literatura (recull de textos publicats entre 1954 i 1970); Estratègies de poder (textos escrits entre 1971 i 1977) i Estètica, ètica i hermenèutica (producció a partir del 1978).

Foucault, Michel. Vigilar y castigar: nacimiento de la prisión. Madrid: Siglo XXI, 1982. 314 p. (Criminología y derecho)
Aquesta obra, a través d’un estudi del dret penal i concretament del règim penitenciari del segle XVIII fins el segle XIX, estudia la presència de les relacions de poder, les tecnologies de control, i la microfísica del poder presents en la nostra societat.

Terricabras, Josep Maria. “Por una biopolítica como proyecto global”. A: El trasfondo biopolítico de la bioética. Girona: Documenta Universitaria, 2013, p. 125-135. (Opuscles; 2)
L’autor ens proposa una versió positiva de la biopolítica, entesa com a política democràtica de la vida, en la qual la gestió de la vida pública i privada, i també la gestió de la vida de la resta d’éssers vius i del planeta en el seu conjunt, sigui dirigida principalment per les decisions dels propis ciutadans. Per tal que aquesta nova forma d’entendre la biopolítica – com a projecte global, reflexiu i democràtic – pugui materialitzar-se, seria necessari abandonar esquemes de pensament fortament arrelats en la nostra tradició cultural: l’antropocentrisme i l’esquema dual cos/ment.

El trasfondo biopolítico de la bioética. Anna Quintanas (ed.). Girona: Documenta Universitaria, 2013. 161 p. (Opuscles; 2)
Els textos que es presenten en aquesta obra pretenen estimular la reflexió sobre les complexes interaccions entre bioètica i biopolítica, ressaltant la importància de les relacions de poder dins les quals es produeixen els conflictes bioètics.

Tesis i treballs finals de grau

Cárdenas Olesti, Noèlia. ”Ceci n’est pas une épidémie: sobre las pipas de fumar y la gripe como dispositivo de saber-poder”.  Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Psicologia Social (2016)
Consulta en línia

El Hajjaji, Issam. “Michel Foucault. Una breve revisión filosófica acerca del poder”. Treball final de grau, Universitat Jaume I, Grau en Humanitats (2016)
Consulta en línia

Ferrer Moradell, Elisabeth. “Sobre la veritat del sexe. Un estudi de la intersexualitat a partir de M. Foucault”. Treball final de grau, Universitat de Girona, Grau en Filosofia (2017)
Consulta en línia

Martinhago, Fernanda. “Contagio social de transtornos mentais: análise das estratégias biopolíticas de medicalização da infància”. Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (2017)
Consulta en línia

Articles

Amor Pan, José Ramon. “Neurociencia, discapacidad intelectual y biopolítica”. A: Revista Síndrome de Down, vol. 23 (2015), p. 15-20
Consulta en línia

Campesi, Giuseppe. “Migracions, seguretat i confins en la teoria social contemporània”. A: Crítica penal y poder: una publicación del Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos, núm. 3 (2012), p. 1-20
Consulta en línia

Canimas Brugué, Joan. “Apunts sobre el poder (fer)”. A: Revista de treball social, núm. 212 (2018), p. 47-56
Consulta en línia

Espoz Dalmasso, María Belén. “Las ausencias en las producciones teóricas sobre la pobreza. ¿Una intervención biopolítica?. A: Intersticios: revista sociológica de pensamiento crítico, vol. 2, núm. 2 (2008), p. 155-168
Consulta en línia

Falla Ramírez, Uva. “La intervención como forma de poder en el trabajo social”. A: Tabula Rasa, núm. 24 (2016), p. 349-368
Consulta en línia

García Martín, Lorenzo. “Vigilar y corregir: el trabajo social en las obras de Foucault y Donzelot”. A: Cuadernos de Trabajo Social, vol. 30, núm. 2 (2017), p. 357-367
Consulta en línia

Henao Orozco, Ánderson. “La inclusión social de la discapacidad como tecnología biopolítica: una reflexión para el trabajo social”. A: Trabajo social, núm. 16 (2014), p. 157-173
Consulta en línia

Pelegrí Viaña, Xavier. “Repensant el poder dels professionals del treball social”. A: Revista de treball social, núm. 212 (2018), p. 31-46
Consulta en línia

Quintanas Feixas, Anna. “Bioética, biopolítica y antropotécnicas”. A: Ágora: Papeles de filosofía, vol. 28, núm. 2 (2009), p. 157-168
Consulta en línia

Soley-Beltrán, Patricia; Preciado, Paul B. “Abrir posibilidades. Una conversación con Judith Butler”. A: Lectora: revista de dones i textualitat, núm. 13 (2007), p. 217-239
Consulta en línia

Zamanillo, Teresa. “Las relaciones de poder en las profesiones de ayuda. Una cuestión ética de primer orden”. A: Azarbe Revista internacional de trabajo social y bienestar, núm. 1 (2012), p. 157-170
Consulta en línia

Zamanillo, Teresa; Martín, Maribel. “La responsabilidad política del trabajo social”. A: Trabajo social global, núm. 3 (2011), p. 97-155

Entitats i centres de recerca

Aporia, grup de recerca en filosofia contemporània, ètica i política. Universitat de Barcelona

El grup Aporia té com a camp d’estudi el pensament contemporani i centra el seu interès en explorar les possibilitats del discurs filosòfic, ètic i polític en el si del nostre món tecnològic.

BioPolítica. University of New South Wales, Australia

Xarxa internacional de recerca dedicada a l’estudi de la biopolítica des d’una perspectiva interdisciplinar.

Global Biopolitics research centre. King’s College London, Regne Unit

Centre internacional i interdisciplinari format per acadèmics que duen a terme projectes de recerca i treballs de consultoria en biopolítica.

Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària. Fundació Campus Arnau d’Escala i Universitat de Girona

L’Observatori té per objectiu respondre als problemes ètics que sorgeixen en els camps de l’acció social, psicoeducativa i sociosanitària.

Recursos audiovisuals

Homenatge a Michel Foucault: La biopolítica 30 años después
El 7 de març de 2014 va tenir lloc, en el 30è aniversari de la seva mort, un homenatge a Michel Foucault organitzat per la Universitat de Barcelona, la Fundació Pere Claver i el diari Público. Durant l’acte es van abordar alguns dels pensaments de Foucault i l'encaix d'aquests en la realitat tan canviant d'avui.


Data d'actualització: 25.09.2018